"-Y esos palestinos, ¿por qué luchan?
Por el momento, hay muchas fuerzas actuando para evitar esa pregunta, pues si se plantease, la gente empezaría a buscar una respuesta. Y querría conocer hechos. Y, antes que nada, echaría una ojeada al mapa. Y el primero que consultase un mapa del mundo cualquiera descubriría, atónito, que no consigue encontrar en él ningún país llamado Palestina.
Precisamente ahí está el problema."
Si ens preguntessin quan es van escriure aquestes línies, potser molta gent respondria: “Ara”. Doncs no. Les va escriure Kapuscinski al 1974 i estan recollides a Cristo con un fusil al hombro. Però és que hi ha conflictes, com aquest, que semblen atemporals. I hi ha reporters de guerra, com aquest, que són capaços de transmetre amb les seves paraules aquesta atemporalitat. Perquè expliquen l’essència del conflicte, no només les situacions que es van vivint dia a dia i de les que al final només queda fum.
Arturo Pérez-Reverte encara s’endinsa més al seu llibre El pintor de batallas, quan diu: “[...]cuando el desastre devuelve al hombre al caos del que procede, todo ese civilizado barniz salta en pedazos, y otra vez es lo que era, o lo que siempre ha sido: un riguroso hijo de puta.”.
Llavors em pregunto si la feina del reporter de guerra no és, en el fons, tractar de plasmar amb la càmera o les paraules El Conflicte. Agafar de cada guerra i enfrontament les closques i anar-les apartant fins que queda visible el que hi ha dins, que és semblant a tot arreu. I amb la unió de cada essència els reporters van dibuixant l’arrel de la conflictivitat humana.
Segur que seria revelador comparar les cróniques dels grans reporters i endinsar-se en les seves profunditats, per anar trobant les simetries, els colors primaris de la paleta d’El Conflicte.
(Més graffitis de Bansky)
"Llavors em pregunto si la feina del reporter de guerra no és, en el fons, tractar de plasmar amb la càmera o les paraules El Conflicte. Agafar de cada guerra i enfrontament les closques i anar-les apartant fins que queda visible el que hi ha dins, que és semblant a tot arreu. I amb la unió de cada essència els reporters van dibuixant l’arrel de la conflictivitat humana."
ResponderEliminarm'encanta aquesta reflexió
i els graffitis de Bansky són genials (fa poc es van equivocar i a Austràlia en van esborrar un!)
És q em sembla q la feina dels reporters de guerra és molt clau en la societat.
ResponderEliminarI sí, Bansky és molt crack, xo segur q hi ha bastants més q són menys coneguts. A Granada, x exemple, hi ha El Niño de las Pinturas, q tmb fa graffitis així amb frases i tal x reflexionar i es veu q l'han denunciat i l'han portat a judici i molta gent de Granada li està donant suport xq està molt wapu el seu treball. No sé, això és el q ens va explicar una noia d'allà.
Pérez-Reverte, Kapuscinski y Bansky. Que gran combinación!
ResponderEliminar