“Si los rebeldes pudieran triunfar, descubrirían que se han destruido a sí mismos.”
Aquest és el farcell de les notícies de portada d’El Mundo del 21 d’abril. És la frase de la capçalera del diari d’aquell dia.
Per veure-ho més clar només cal llegir el titular principal: “La Generalitat alienta el “no pasarán” contra el Supremo y el Constitucional”.
1: “no pasarán”: el famós crit de Dolores Ibárruri –dirigent del Partit Comunista d’Espanya- quan sitiaven Madrid, al 1936, les tropes de Franco.
És cert, també va aparèixer en alguna estrofa que la Marina Rossell va cantar dimarts 20 d’abril a l’acte organitzat per la Generalitat per denunciar el judici contra Baltasar Garzón.
Però, per què ho fan servir al titular? Per què destacar-ho d’aquesta manera? Només obrir el diari, a l’editorial, hi ha la resposta. En aquest text -sota el títol de La Generalitat estimula vientos antidemocráticos- és fàcil trobar paraules com “guerracivilista”, “manipulación” o “discurso antisistema” per adjectivar la convocatòria de la Generalitat a la UB.
2: Al titular s’enllaça deliberadament Suprem i Constitucional, com si tot fós un mateix tema. En realitat, s’estan unint dues notícies diferents: l’acte a la UB i una reunió entre Montilla i Mas on es va pactar la proposta de renovació del Tribunal Constitucional que es presentará al Parlament.
Quina ètica porta a confondre així al lector?
3: No es tracta llavors d’un titular d’opinió, més que no pas informatiu? I si és així, és lícit que estigui en portada, completament fora de la secció d’opnió? O potser és honest, ja que mostra la ideologia del diari sense embuts?
4: Llavors passem al segon titular, esperant canviar de tema, però no. Un altre cop Garzón: “Cepsa admite que abonó 100000 $ al centro que pagó el sueldo a Garzón".
Un tema es manté present en el debat popular sempre que les notícies sobre ell es repeteixin. Com a conseqüència, es crea un determinat clima d’opinió.
Per altre banda, un motiu més perquè hi aparegui en portada potser és que en el moment del suposat delicte de suborn i prevaricació, Cepsa estava controlada pel Banc Santander. Una entitat bancària que aporta grans quantitats de diners a El País, diari poc amic d'El Mundo.
No crec que El Mundo pretengui confondre al seu lector. El seu lector sap que és el que vol llegir i el que llegeix i aquesta és la línia. Pel que fa al gènere del titular jo crec que és interpretació i no opinió, interpretat en la línia d'El Mundo, és clar, però interpretació al cap i a la fi.
ResponderEliminarGèneres i interpretacions a banda, esperem que aquest cop no puguin respondre a la desafortunada utilització del "No pasaran" que va fer Marina Rossell a la UB amb un "Hemos Pasao" com va fer el Tio Paco al 1939, interpretat en aquesta cançó per Celia Gámez:
http://www.youtube.com/watch?v=ijwoGa3Hfmw
Sí, és el que el lector vol llegir i és "en la línia d'El Mundo". Per això dic q també es pot veure com honest perquè no amaga la ideologia del diari. Però la frontera entre "interpretar" seguint una determinada línia i "opinar" és molt fina, segons el meu punt de vista.
ResponderEliminar